Una tradició que remunta almenys al segle VI ens diu que Eulàlia fou una jove de 12 anys que mori donant testimoni de la seva fe en JesusCrist, al pretori de la Barcino romana, la Barcelona actual.
Un 12 de febrer dels primers anys del segle IV, Eulàlia es presentà davant del governador Dacià, al fòrum de Barcelona. Amb paraules plenes d'unció espiritual intentà dissuadir-lo de perseguir els cristians.
Dacià per resposta la feu estendre sobre un poltre de tortura i després la lligà a una creu en forma d'ix, mentre manava als botxins que la torturessin.
Santa Eulàlia tot ho va sofrir per amor a JesusCrist, i, amb paraules de lloança a Déu, li lliurà l'ànima, que segons la tradició, va sortir-li del cos en forma de colom.
Un blanquíssim mantell de neu cobrí el cos d'aquella jove màrtir.
Passada la persecució, l'Església de Barcelona va venerar de seguida Eulàlia com a màrtir.
Un 12 de febrer dels primers anys del segle IV, Eulàlia es presentà davant del governador Dacià, al fòrum de Barcelona. Amb paraules plenes d'unció espiritual intentà dissuadir-lo de perseguir els cristians.
Dacià per resposta la feu estendre sobre un poltre de tortura i després la lligà a una creu en forma d'ix, mentre manava als botxins que la torturessin.
Santa Eulàlia tot ho va sofrir per amor a JesusCrist, i, amb paraules de lloança a Déu, li lliurà l'ànima, que segons la tradició, va sortir-li del cos en forma de colom.
Un blanquíssim mantell de neu cobrí el cos d'aquella jove màrtir.
Passada la persecució, l'Església de Barcelona va venerar de seguida Eulàlia com a màrtir.
 |
