PREGÀRIA EN
MEMÒRIA
DELS 21 MÀRTIRS COPTES
Església de Sant Pau del Camp
Barcelona, 14 de març de 2015
DELS 21 MÀRTIRS COPTES
Església de Sant Pau del Camp
Barcelona, 14 de març de 2015
Organitzat per la Delegación d'Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l'Arquebisbat de Barcelona i l'Església Copta de Barcelona ha tingut lloc una pregària en memoria dels 21 màrtirs coptes assassinats. Per part de l'Església Ortodoxa, han assistit els Arxiprestes P. Joan i P. Martí, del Patriarcat de Sèrbia i l'Hieromonjo P. Avenir del Patriarcat de Bulgària.
La pregària s'ha efectuat en l'Església de Sant Pau del Camp. Presidida pel bisbe Isaac de l'Església Copta, arrab dels fets del passat 15 de febrer, quan l'Estat islàmic va difondre un vídeo titulat: "Un missatge firmat amb sang per a la nació de la creu", que mostrava l'execució de 21 cristians ortodoxos en una platja de Trípoli. En l'acte Mossèn Agàpito ha pronunciat unes paraules per l'Església Copta. Tot seguit l'Hieromonjo de la comunitat copta de Badalona ha fet unes pregàries en honor als màrtirs i els nens i nenes d'aquesta comunitat han cantat, en àrab:
Te amaron los mártires
Te amaron los mártires, porque te saborearon.
Te amaron, te amaron los mártires, porque te saborearon,
Dulce, dulce, dulce, tan dulce eres mi Señor.
No era valentía, ni heroicidad,
es que tenían sus corazones desbordados,
de fe por el gran salvador, del crucificado para regalarles amor.
Saciaste sus hambres, con tu cuerpo y tu sangre.
Llenaste sus mentes, con tu palabra que se quedó dentro.
Les has acomodado, alegría y fe les has dado,
y en sus malos momentos, les has consolado.
Prestad atención, y escuchad atentamente.
Mirad y saboread, que bueno es,
Su palabra rebosa dulzura y todo en Él es una delicia
Vamos, vamos, a recuperar lo que habéis perdido.
Cuando lo probéis, sabréis el por qué,
los mártires de siglo en siglo, nunca te abandonaron.
Te amaron los mártires, porque te saborearon.
Te amaron, te amaron los mártires, porque te saborearon.
Dulce, dulce, dulce, tan dulce eres mi Señor.
Te amaron, te amaron los mártires, porque te saborearon,
Dulce, dulce, dulce, tan dulce eres mi Señor.
No era valentía, ni heroicidad,
es que tenían sus corazones desbordados,
de fe por el gran salvador, del crucificado para regalarles amor.
Saciaste sus hambres, con tu cuerpo y tu sangre.
Llenaste sus mentes, con tu palabra que se quedó dentro.
Les has acomodado, alegría y fe les has dado,
y en sus malos momentos, les has consolado.
Prestad atención, y escuchad atentamente.
Mirad y saboread, que bueno es,
Su palabra rebosa dulzura y todo en Él es una delicia
Vamos, vamos, a recuperar lo que habéis perdido.
Cuando lo probéis, sabréis el por qué,
los mártires de siglo en siglo, nunca te abandonaron.
Te amaron los mártires, porque te saborearon.
Te amaron, te amaron los mártires, porque te saborearon.
Dulce, dulce, dulce, tan dulce eres mi Señor.
Arran
d’aquestes decapitacions, i en el moment de la seva execució, abans de morir,
tots els ostatges van evocar la seva fe invocant el nom del Senyor Jesús Crist.
L’Església Copta ha reconegut oficialment com a màrtirs aquests 21 cristians
assassinats, els noms dels quals seran inclosos en el seu Sinaxari.
13 de Març de 2015
TEMPS DE QUARESMA
Entre tots els himnes i oracions de Quaresma es troba
una curta oració que hom pot anomenar l’Oració de Quaresma. La tradició
l’atribueix a un dels grans mestres de la vida espiritual, Sant Efrem el
Siríac.
El text és el següent:
“Senyor
i Mestre de la meva vida,
no m’abandoneu a l’esperit de peresa,
de descoratjament, de domini i de paraula vana!
Concediu-me la gràcia, a mi, el vostre servidor
de l’esperit d’integritat, d’humilitat, de paciència i de caritat.
Si, Senyor Rei, concediu-me de veure’m les faltes
i no jutjar el meu germà,
oh, Vós que sou beneït pels segles dels segles. Amén”.
no m’abandoneu a l’esperit de peresa,
de descoratjament, de domini i de paraula vana!
Concediu-me la gràcia, a mi, el vostre servidor
de l’esperit d’integritat, d’humilitat, de paciència i de caritat.
Si, Senyor Rei, concediu-me de veure’m les faltes
i no jutjar el meu germà,
oh, Vós que sou beneït pels segles dels segles. Amén”.
Aquesta pregària es llegeix dos cops al final de cada
ofici quaresmal, de dilluns a divendres. No es llegeix els dissabtes ni els
diumenges perquè, tal com veurem més endavant, els oficis d’aquests dies no
segueixen la pauta quaresmal. En la primera lectura, es fa una prostració
després de cada petició. Després ens inclinarem dotze vegades mentre diem: “Oh
Déu, purifiqueu-me que sóc pecador. Es repeteix tota la pregària, amb una
darrera prostració final.
Alexander
Schmemann
24 . Gener . 2015
Pregària per la unitat dels cristians
OFICI DE VESPRES
OFICI DE VESPRES
dissabte 24 de gener a les 19:00Carrer Aragó, 181 / Barcelona
Participaran en l’acte ecumènic el P. Joan Botam, caputxí i el P. Enric de la Parròquia de St.Josep Oriol juntament amb els preveres de la comunidad ortodoxa
El tema d’aquest any gira entorn del text de Sant Joan 4,5-42.
... “Arribà, així a una vila de Samaria que es diu Sicar, prop de les terres que Jacob donà al seu fill Josep; allà ha havia el pou de Jacob. I Jesús, cansat com estava del camí s’havia assegut, com se sol fer, a la vora del pou. Era cap a l’hora sisena. Arribà llavors una dona samaritana que anava a buscar aigua. Jesús li digué: Dóna’m aigua. Els seus deixebles se n’havien anat a comprar menjar al poble. La dona samaritana li diu llavors:¿Com és que tu. un jueu, em demanes aigua, a mi que sóc samaritana? En efecte, els jueus no es fan amb als samaritans (...)
Més endavant 4,19, la dona li diu Senyor, veig que ets un profeta... Els nostres pares van adorar en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que és a Jerusalem el lloc on s’ha d’adorar. Creu-me, dona, li diu Jesús; ve l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres una cosa que no coneixeu, nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l’hora –i ja hi som- que els autèntics adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat, perquè el Pare vol adoradors com aquests (...) quan els deixebles tornaren; es van estranyar que parlés amb una dona...
Reflexió:
El Crist va més enllà de totes les cavil·lacions humanes, va més enllà de la cavil·lació de la samaritana quan s’estranya com, Ell sent jueu, li parla a ella que és una samaritana, sabent la rivalitat entre jueus i samaritans. Va més enllà de les cavil·lacions dels deixebles quan s’estranyen que el Crist parla amb una dona.... Va més enllà, quan nosaltres cristians, cavil.len i ens estranyen que el Crist parli amb els qui no son com nosaltres...
Pregària atribuïda a sant Gregori Nazianzè
O Vós que sou per damunt de tot, podríem altrament nomenar-vos? Quin cant podria cantar-vos? Cap paraula no pot expressar-vos. Quin Esperit pot percebre-us? Cap intel·ligència no us pot comprendre. Vós sol sou inefable; tot el que s’ha dit ha vingut de vós. Vós sol sou insondable; tot el que s’ha pensat ha vingut de vós. Us proclamen totes les criatures, les que parlen i les que guarden silenci. Tothom us desitja, tothom us admira i es deleix per vós. Tot el que existeix us prega, i tots els sers que poden contemplar el vostre univers eleven ver vós l’himne des del silenci. Tingueu pietat de nosaltres, vós que sou per damunt de tot. Com podríem, altrament, nomenar-vos? Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada