EL SANT RETROBAMENT (HYPAPANTE) DE NOSTRE SENYOR, DEU I SALVADOR JESÚS-CRIST AL TEMPLE
2 febrer
El Sant Retrobament de Nostre Senyor Jesús Crist al Temple
Aquesta
festa és anomenada també Presentació de Crist al Temple. Sant Lluc (2, 22-39) és l’únic evangelista
que ens mostra a Josep i Maria fidels a les prescripcions de la Llei i
l’acompliment dels seus preceptes. De la mateixa manera que van fer circumcidar
Jesús al vuitè dia, van presentar Jesús al Temple quaranta dies després del seu naixement.
Les
primeres paraules del Càntic pronunciades per Simeó, veient l’Infant, és un
crit de joia davant la mort pròxima. És una resposta a la promesa de l’Esperit
Sant feta a l’ancià: no havia de morir abans de veure a Jesús Crist. Simeó és
l’últim vigilant d’Israel, ell aguaita l’aurora i veu finalment clarejar el
dia. Reconeix la llum del “Sol de Justícia”.
A
l’ofici de Vespres revivim la llarga espera del Crist en l’Antic Testament.
L’ofici s’inicia pel salm 103, relat de la Creació, i tot seguit llegim
d’altres salms i passatges de les Sagrades Escriptures revelant l’esperança
d’Israel. Aquesta esperança porta al retrobament entre l’Antiga i Nova Aliança,
trobada realitzada en la persona de Crist. Amb la llum de la tarda, la posta
del dia, contemplem una altre llum, la Joiosa Llum, aquella que retroba Simeó al Temple.
Càntic
de Simeó
“Ara
Mestre, deixeu anar en pau al vostre servidor, segons la vostra Paraula, perquè
els meus ulls han vist, la vostra salvació, la que heu presentat davant totes
les nacions, llum per il·luminar a les
nacions i glòria del vostre poble, Israel”.
Tenim
coneixement d’aquesta celebració a
Jerusalem, des del s. IV pel relat del pelegrinatge d’ Eteria. Va ser
introduïda a Constantinoble per l’emperador Justinià, en l’any 542. Tot i ser
una festa del Senyor, l’Hypapante guarda la característica i observança
litúrgica d’una festa de la Mare de Déu.