Pàgines històriques







Pàgines històriques








En la contínua recerca sobre Santa Eulàlia de Barcelona, i la controvèrsia del seu origen, transcrivim ara les paraules escrites per Manuel Caballero, en el seu llibre “Vida de Santa Eulalia” virgen y mártir, Patrona de Barcelona, editat l’any 1911, amb llicència eclesiàstica, (pàgs. 15-17).


S’anomena Santa Eulàlia, filla de Barcelona en:
  •   Les Actes del seu martiri. (Arxiu de la Catedral, Còdex 105, fol.71, Santoral).
  •   En un Còdex, escrit en caràcters gòtics que es conserva en l’Arxiu de la Catedral de     Barcelona, amb el títol: ”Lectionarium Sanctorale ad usum Sedis Barchinonensis” i es pot llegir; “In diebus illis: Eulalia Sancta Barchinonensum, civis et incola nobilis genere”. (foli 112).
  •  En l’Himne de Santa Eulàlia composat en el segle VII per Quirze, Bisbe de Barcelona.
                        Fulget hic honor sepulcri      Aquí resplendeix lo sepulcre

    Martyris Eulalie:                 de la màrtir Eularia,
    quae sacro signavit idem        segellat amb los sagrats estigmes
    Passionum stigmate               de sa Passió.
    Huc vocat adese cunctos:       Ja que amorosa’ns crida,
    convenit ocrurrere.              cal anar-hi tots.

    “Germinis, hujus Propago       Tu planter nat d’aqueix
    vel caterva confluents          tany, oh místic concurs;
    Barchinon augusta semper!           Barcelona sempre augusta,
    stirpe aucta nobili!               I més amb tan noble estirpe;
    Civium floren corona!           Junta florida de ciutadans.

                                                En català: “Els Sants Ciutadans de Barcelona”
                                                de Mn. Jaume Armengol, pvre. (1949)
        
  • En el Breviari mossàrab, de la Litúrgia i Pregària (propi) de la Santa és literal l’expressió de ser natural de Barcelona i martiritzada en aquesta ciutat, Aquest Breviari conté la primitiva litúrgia de les esglésies d’Hispània i va ser conservada a Catalunya, fins després de l’any 1071, en que va ser substituïda pel que era d’ús en l’església romana.
  • En el fragment que es conserva en l’antic calendari toledà, publicat el 1593 per Francisco Pisa, que només comprèn els mesos de gener i febrer i que s’especifica: “A II de los Idus de Febrero, de Santa Eulalia, Virgen y Mártir de Barcelona”.
  • En els Martirologis més antics, entre ells el de Romano Parvo, s.VI, la mencionen com nascuda a Barcelona.
  • Són varies les escriptures antigues en les que s’anomena Santa Eulàlia i en totes se les considera com barcelonina.
  • En el Breviari antic, en la lliçó primera de la seva festivitat i en la segona del segon dia infraoctava, també es declara que és de Barcelona.

.............


Passades les persecucions.


Imatges del setge de Barcelona de 1713-1714 de la sèrie de Jacint Rigau



Passades les persecucions i vinguda la pau sobre l’Església gràcies a la victòria de l’emperador Constantí, fou edificada pels cristians barcelonins una humil capelleta sobre el sepulcre de la santa, capella que el poble batejà amb el nom de “Santa Eulàlia del Camp” i que desaparegué en ésser incendiat el barri de la Ribera, en temps de Felip V.







Divendres, 12 de Febrer de 2016

FESTIVITAT DE SANTA EULÀLIA DE BARCELONA