Pàgines històriques
En la contínua
recerca sobre Santa Eulàlia de Barcelona, i la controvèrsia del seu origen, transcrivim
ara les paraules escrites per Manuel Caballero, en el seu llibre “Vida de
Santa Eulalia” virgen y mártir, Patrona de Barcelona, editat l’any 1911, amb
llicència eclesiàstica, (pàgs. 15-17).
S’anomena Santa Eulàlia, filla de
Barcelona en:
- Les Actes del seu martiri. (Arxiu de la Catedral, Còdex 105, fol.71, Santoral).
- En un Còdex, escrit en caràcters gòtics que es conserva en l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, amb el títol: ”Lectionarium Sanctorale ad usum Sedis Barchinonensis” i es pot llegir; “In diebus illis: Eulalia Sancta Barchinonensum, civis et incola nobilis genere”. (foli 112).
- En l’Himne de Santa Eulàlia composat en el segle VII per Quirze, Bisbe de Barcelona.
- En el Breviari mossàrab, de la Litúrgia i Pregària (propi) de la Santa és literal l’expressió de ser natural de Barcelona i martiritzada en aquesta ciutat, Aquest Breviari conté la primitiva litúrgia de les esglésies d’Hispània i va ser conservada a Catalunya, fins després de l’any 1071, en que va ser substituïda pel que era d’ús en l’església romana.
Fulget
hic honor sepulcri Aquí resplendeix lo sepulcre
Martyris Eulalie: de la màrtir Eularia,
quae sacro signavit idem segellat amb los sagrats estigmes
Passionum stigmate de sa Passió.
Huc vocat adese cunctos: Ja que amorosa’ns crida,
convenit ocrurrere. cal anar-hi tots.
quae sacro signavit idem segellat amb los sagrats estigmes
Passionum stigmate de sa Passió.
Huc vocat adese cunctos: Ja que amorosa’ns crida,
convenit ocrurrere. cal anar-hi tots.
“Germinis, hujus
Propago Tu planter nat d’aqueix
vel caterva confluents tany, oh místic concurs;
Barchinon augusta semper! Barcelona sempre augusta,
stirpe aucta nobili! I més amb tan noble estirpe;
Civium floren corona! Junta florida de ciutadans.
En català: “Els Sants Ciutadans de Barcelona”
de Mn. Jaume Armengol, pvre. (1949)
vel caterva confluents tany, oh místic concurs;
Barchinon augusta semper! Barcelona sempre augusta,
stirpe aucta nobili! I més amb tan noble estirpe;
Civium floren corona! Junta florida de ciutadans.
En català: “Els Sants Ciutadans de Barcelona”
de Mn. Jaume Armengol, pvre. (1949)
- En el fragment que es conserva en l’antic calendari toledà, publicat el 1593 per Francisco Pisa, que només comprèn els mesos de gener i febrer i que s’especifica: “A II de los Idus de Febrero, de Santa Eulalia, Virgen y Mártir de Barcelona”.
- En els Martirologis més antics, entre ells el de Romano Parvo, s.VI, la mencionen com nascuda a Barcelona.
- Són varies les escriptures antigues en les que s’anomena Santa Eulàlia i en totes se les considera com barcelonina.
- En el Breviari antic, en la lliçó primera de la seva festivitat i en la segona del segon dia infraoctava, també es declara que és de Barcelona.
.............
Passades les
persecucions.
Imatges
del setge de Barcelona de 1713-1714 de la sèrie de Jacint Rigau
Passades les persecucions i vinguda la pau sobre l’Església gràcies a
la victòria de l’emperador Constantí, fou edificada pels cristians barcelonins
una humil capelleta sobre el sepulcre de la santa, capella que el poble batejà
amb el nom de “Santa Eulàlia del Camp” i que desaparegué en ésser incendiat el
barri de la Ribera, en temps de Felip V.