El 18 de gener comença la Setmana de pregària
per la unitat cristiana. Són moltes les reflexions que es fan al respecte i
moltes són les veus que es fan sentir, sovint contradictòries, dins de les
pròpies comunitats.
Volem presentar ara a reflexió aquest text que
va escriure Olivier Clément, ortodox,
teòleg, professor de teologia i
escriptor, en el seu llibre: “Fer del món eucaristia” (Editorial Denes – Col.lecció Rent)
Olivier Clément en el seu llibre, en l’apartat sobre El
missatge del Patriarca Atenàgores, diu així: “El Patriarca Atenàgores em va marcar molt. En
primer lloc, em va alliberar de la por. L’Església ortodoxa fou i esdevingué
per a mi una immensa llum, però ben aviat em vaig adonar
que molts ortodoxos es definien sobretot contra: essencialment contra
l’Occident i contra el catolicisme. I contra altres ortodoxos que no eren, en
tal o qual punt, al seu parer, i que s’afanyaven a qualificar d’herètics”. En
aquest núvol de “contres”, m’ofegava un poc perquè això no es corresponia gens
amb la meva experiència. Atenàgores no ignorava els problemes. Però veia també
tot el que hi ha de necessari i de positiu en l’alteritat de l’altre i sobretot
la seva mirada, una mirada renovada sobre Crist. Car el misteri de Crist és un
diamant de mil cares, i nosaltres tindrem necessitat, a través del temps i de
l’espai, de milers de mirades per a contemplar-les.
En segon lloc, Atenàgores em va fer descobrir una
espiritualitat senzilla i profunda de la vida
quotidiana. Per a ell, el Déu
inaccessible es va fer per ”follia d’amor” infinitament pròxim, infinitament
amical en la humanitat de Jesús. Si, Déu es fa amic nostre, en ell tot és
miracle: els estels i les formigues, i sobretot els rostres. Albirar, amb
aquella alegria agraïda, “l’oceà interior d’una mirada, saludar, a la fi de
l’hivern, la doxologia del primer arbre en flor, pregar i lluitar perquè, per
la gràcia de la resurrecció, una situació històrica de mort esdevingui una
“situació d’infantament”, llegir i meditar cada dia un capítol de l’Evangeli,
heus ací alguns aspectes d’aquesta llum
de la vida quotidiana.
L’home era gran, majestuós, ple alhora de noblesa i de
tendresa. Estimava i beneïa els éssers joves, les joves parelles, els infants.
Guardava de manera estricta les observances de la vida monàstica però, quan se
li consultava sobre els detalls d’allò que calia fer o no fer, responia: “la
meva labor no és donar lleis als homes, sinó recordar-los el sentit de la
vida(...) El cristianisme no està fet de prohibicions: és foc, creació, il·luminació”.
Transcripció del text :Maria Rosa
Ocaña